El passat 14 de juny el Dr. Lluís Mont es va presentar al concurs públic per accedir a la plaça de Catedràtic de la Universitat de Barcelona, vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona. Després de poc més de dues hores de presentació, el tribunal va donar la plaça al professor.

L’acte de presentació, on van assistir una trentena de persones entre companys de l’hospital i membres de l’equip de la Unitat de Fibril·lació Auricular de l’Hospital Clínic,  va consistir en dues parts:

• Presentació de l’ historial acadèmic, docent, investigador i assistencial del professor.
• Exposició del projecte de recerca sobre “Validació de la imatge electrocardiogràfica (ECGi) en la detecció i tractament de les arrítmies”.

Hem parlat amb el professor per a donar-li la enhorabona i per  a que ens expliqui les seves primeres  impressions després de l’obtenció de la plaça.

Que significa, després de la teva trajectòria professional com a cardiòleg i professor de la Facultat de Medicina, haver obtingut la plaça de Catedràtic?

Obtenir una plaça de catedràtic és a l’hora un gran honor i una gran responsabilitat. Significa un reconeixement a una trajectòria vital, però comporta també adquirir un compromís d’implicació en la feina docent, assistencial i de recerca, per millorar-la cercant l’excel·lència. Cal ser conscient i assumir que aquesta posició porta implícit fer-se’n digne, i per tant posar-te al servei d’uns valors, i d’unes actituds que puguin ser de referència per les noves generacions de metges i investigadors.

Que faràs com a catedràtic?

La posició no significa un canvi en la feina del dia a dia, però significa sobretot, adquirir un major compromís amb la Institució. Es a dir amb la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic. Per tant, la meva idea és dedicar més temps sobre tot a millorar la docència de grau. Tenim una exigència i un deure amb la societat, a l’hora de preparar el nous professionals de la salut i investigadors (metges, infermeres, bioenginyers, especialistes en biomedicina). Els hem de saber explicar que la seva professió és una professió de servei a les persones i a la societat. Que necessita d’uns valors sòlids, d’una dedicació i capacitat de treball especial, i d’una autoexigència important, ja que està a les seves mans la cura de la salut de les persones.

Que destacaries de la teva trajectòria professional?

El reconeixement com a catedràtic m’arriba a una edat, 62 anys, a la que ja tens una trajectòria sobre tot llarga. Jo destacaria que des dels meus anys de Facultat, he estat lligat a l’Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona, i per tant, sempre he exercit com a metge en un entorn que m’ha ensenyat que la meva professió portava implícita una dedicació docent i de recerca, més enllà de la funció purament assistencial. També destacaria que vaig tenir la sort de dedicar-me a un camp, les arrítmies, molt nou i per explorar. He estat testimoni de primera ma de la introducció d’innovacions tècniques que haguessin estat impensables fa pocs anys. Això t’obliga a mantenir-te actiu i sempre preparat per assumir les novetats i aplicar-les el més aviat al millor tractament dels pacients.

Ens fas cinc cèntims del projecte de recerca que vas presentar com a candidat?

En els propers anys en hem proposat aprofundir en les tècniques de diagnòstic “no invasives” en el camp de les arrítmies. En concret, volem avançar en la utilització de la ressonància cardíaca, i de la “imatge de ECG” ECGi, per detectar i analitzar les arrítmies i la extensió de la malaltia elèctrica, sense necessitat d’introduir catèters.  Comptem amb l’ajut de dues “start up” amb seu a Barcelona (ADAS3D)  i a Madrid CORIFYeST, que treballen en aquests camps i que ens poden donar suport en aquesta recerca. Volem ser capaços d’analitzar paràmetres de fibrosi i de conducció elèctrica cardíaca, per establir el grau d’afectació d’aurícules i ventricles.